Que les contradiccions del burgès poden reflectir com en un mirall les de la societat on la burgesia ha portat la veu cantant, ho demostra aquesta història de raonament i ironia. Una història personal que hagués estat intranscendent de no passar en els vertiginosos dies de la revolució, quan totes les contradiccions es van posar al roig viu. La pel.lícula lliura un monòleg interior amb mirada al carrer, com és la novel la homònima de Edmundo Desnos.