Què és el que fa a la nit tan misteriosa? Què ens fa dormir, somiar i despertar al matí amb els ulls enganxats, la boca seca i els cabells regirat, amb els peus fora del llit, el pijama pels genolls i unes incontenibles ganes de fer pis? És que hi ha algú en algun lloc, vetllant perquè tot passi com ha de passar? És cert que Tim mai es va fer aquestes preguntes, però des del moment en què, assegut sobre la teulada de l'orfenat abandonat, va veure caure del cel aquella petita i fràgil estrella, va començar a adonar-se que alguna cosa no era com ell imaginava.