Produïda per Coppola i Lucas, Mishima és un retrat-mosaic del consagrat autor i dramaturg japonès Yukio Mishima, una història sobre els fets biogràfics del millor escriptor japonès de la postguerra. La pel.lícula investiga la inquietud interior i les contradiccions d'un home que va intentar arribar a una impossible harmonia entre si mateix, l'art i la societat. El film es situa en l'últim dia de Mishima, quan va cometre un cèlebre seppuku en públic el 25 de novembre de 1970, a la Caserna General de l'Exèrcit, que va commocionar el món. El relat està esquitxat de flashbacks per explicar diversos episodis de la seva infantesa, els seus inicis com a escriptor, el posterior triomf professional, la seva conversió com a estrella mediàtica, les obsessions per la bellesa física i els seus ambigus gustos sexuals, així com la creació de la Societat del escut. Els diversos episodis (1. La bellesa; 2. Art, 3. Acció; 4. Harmonia de la ploma i l'espasa) evoquen així mateix estilitzats fragments de les seves obres de ficció més reputades (El pavelló d'or, La casa de Kyoto i Cavalls desbocats). Amb la riquesa fotogràfica de John Bailey, els exquisits decorats i vestuari de Eiko Ishioka i la inoblidable i tan influent banda sonora de Philip Glass (guanyadors tots ells del Premi a la Millor Contribució Artística al Festival de Cannes 1985), Mishima: una vida en quatre capítols és un tribut als seus ideals i temàtiques, així com un audaç treball de recerca sobre l'art en si mateix.