Des de la instauració de la dictadura militar, el poble argentí ha hagut d'afrontar una de les pitjors crisis econòmiques i socials viscudes en un període de pau per un país potencialment pròsper. L'exorbitante deute nacional, l'inhumà ultraliberalismo, la desenfrenada corrupció política i financera i l'espoli regular dels béns públics van ser les principals conseqüències. I tot això va ser possible gràcies al suport de les multinacionals occidentals i la complicitat dels organismes internacionals. La política de terra cremada, posada en pràctica per Carlos Menem, ha conduït al país a un abisme de gana, misèria i malaltia que gairebé equival a un genocidi social.